Teràpia ocupacional

El tractament té com a finalitat aconseguir la màxima funcionalitat i independència de les persones amb alguna limitació, sigui física, cognitiva, conductual o una varietat d’elles.

El terapeuta ocupacional avalua la capacitat de la persona (nen o adult) per a exercir les activitats de la vida diària i l’ajuda a guanyar el màxim d’autonomia i integració mitjançant entrenaments i activitats específiques.

Busquem millorar les habilitats motores fines com les habilitats motores gruixudes i la planificació motora. També els problemes d’autoregulació i del processament sensorial. La teràpia s’adapta a les necessitats específiques de cada pacient prèvia avaluació inicial.

Com es treballa la recuperació de les activitats de la vida diària?

El principal objectiu de la teràpia ocupacional és capacitar al pacient per a participar en les activitats de la vida diària (alimentació, dutxa, higiene, vestit, ús dels diners, …), mitjançant l’ús de l’ocupació i l’activitat.

Són molts els factors que cal tenir en compte per a la recuperació de les activitats de la vida diària, entre ells es troben: barreres arquitectòniques, accessibilitat, i funcionament cognitiu, social, motor o sensorial del pacient.

Després d’una lesió o malaltia, es pot desencadenar una pèrdua d’autonomia en les activitats de la vida diària, la qual cosa repercuteix en la qualitat de vida. El terapeuta ocupacional entrena, compensa o restaura habilitats motrius, cognitives, socials i de l’entorn que hagin estat compromeses. Quan la persona no és capaç d’ajustar-se a aquestes exigències, és necessari compensar els dèficits adaptant o modificant l’entorn per a aconseguir una major autonomia.

Teràpia ocupacional · Infants.

El terapeuta ocupacional avalua les habilitats dels nens per a jugar, observa el seu desenvolupament físic i cognitiu, i el seu assoliment en la vida diària d’acord amb la seva edat. La teràpia ocupacional ajuda als infants a millorar les seves habilitats cognitives, motrius, sensorials i la seva autoestima a través d’activitats que treballen l’atenció, coordinació, postura, resolució de problemes, independència, respostes sensorials i organització. A més, potencien o mantenen habilitats i destreses necessàries per al dia a dia.

Els terapeutes ocupacionals pediàtrics usen el joc, principal ocupació i mitjà en el qual els nens comprenen el món, com a eina i camí per a millorar la participació activa en les seves ocupacions diàries (joc, l’escola i les rutines diàries). Proporcionant activitats terapèutiques desafiadores amb l’objectiu d’augmentar/desenvolupar majors habilitats i capacitats de funcionament que permetin el desenvolupament de l’autoregulació, control postural, desenvolupament d’habilitats motrius fines, desenvolupament social i emocional i aprenentatge acadèmic.

Incidim en el desenvolupament funcional de les àrees de desenvolupament del nen; partint de les potencialitats i desafiaments de l’infant i com aquests impedeixen una resposta adaptada a les demandes diàries.

El joc en la infància, i la motivació implícitament associada a ella, és el camí pel qual el nen comprèn el món, i és capaç de dur a terme habilitats per a interactuar amb uns altres i conèixer-se a ell mateix.

D’igual manera, considerem que l’educació i la participació de la família en el tractament és fonamental per a aconseguir l’èxit.

Trastorns a tractar:

  • Problemes de motricitat.
  • Coordinació viso-motora.
  • Dificultats d’aprenentatge.
  • Disgrafies.
  • Desordres conductuals.
  • Síndromes (Down, Apert…).
  • Trastorn Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDHA).
  • Trastorns generalitzats del Desenvolupament (TGD).
  • Trastorns de l’Espectre Autista.
  • Paràlisi Cerebral Infantil.
  • Lesió Medular.
  • Problemes alimentaris.

Teràpia ocupacional · Adults.

L’objectiu de la teràpia ocupacional en adults és atendre les seves necessitats (físiques, psíquiques, cognitives, …), autonomia, qualitat de vida i benestar. La fita és recuperar, augmentar o mantenir – segons les necessitats-, el nivell d’independència i funcionalitat respecte al seu entorn, permetent-los respondre a les demandes del context. Ajuda a l’adult a valer-se millor per si mateix i funcionar amb la millor efectivitat possible. Els beneficis de la teràpia ocupacional podrien incloure: afavorir hàbits i autonomia, prevenir la sobrecàrrega d’articulacions, potenciar la salut física, estimular cognitivament (atenció, memòria, …), entre altres.
Trastorns a tractar:
  • Dany Cerebral Adquirit:
    • Ictus o ACV.
    • Traumatisme cranioencefàlic (TCE).
    • Tumors.
  • Esclerosi Múltiple.
  • ELA.
  • Lesions Medul·lars.
  • Demències.
  • Parkinson.

Integració sensorial.

La teràpia d’Integració Sensorial la integren un equip de professionals graduats en Teràpia Ocupacional i amb formació d’Integració Sensorial d’ASI o CLASI.
  • Es realitza una avaluació ocupacional que detecta tot el que pugui ser un obstacle pel desenvolupament normal, identificant les capacitats i les habilitats que permetin al nen participar de la manera més autònoma possible.
  • Establir un programa d’intervenció dirigit a afavorir l’adquisició d’habilitats i destreses sensori-motores, perceptiu-cognitives i socioafectives del nen.
  • Realització de les adaptacions que afavoreixin la integració del nen en l’entorn que li envolta.
La integració sensorial és un procés que integra les sensacions internes i externes permetent la correcta interacció del nen amb el seu medi ambient.
Quan existeix una disfunció del processament sensorial (gust, vista, oïda, tacte, olfacte, moviment, gravetat i posició en l’espai) el nen no pot participar de les diferents activitats de la vida diària. Els problemes de la integració sensorial no són sempre evidents, però sí que comporten greus repercussions.
Succeeix quan un nen es nega a tastar diferents tipus d’aliments, a vestir-se amb uns certs teixits, a tocar diferents textures. També, la seva actitud davant sons forts, hipersensibilitat a les llums, quan evita el contacte físic, o té preferència per deambular sense sentit, per exemple.
Porta com a conseqüència altres trastorns en el desenvolupament, en l’aprenentatge i en l’àrea emocional.
Durant el dispositiu terapèutic, el nen rep diferents estímuls organitzats que canvien les seves habilitats per a respondre adequadament a l’entrada sensorial.

El terapeuta ocupacional especialitzat en pediatria dur a terme la tasca d’avaluació i tractament en les següents àrees:

  • Aspectes de la motricitat global (To muscular, Dissociació de les diferents parts del cos, Equilibri…)
  • Funció del membre superior (Desenvolupament de la prensió, Desenvolupament de la coordinació oculomanual…)
  • Expressió verbal, en la pronunciació: disàrtria, dislàlia, disglòssia.
  • Comportament en les activitats lúdiques (Sociabilitat, Reacció davant situacions noves…).
  • Aspectes perceptius (Interès pel joc, Exploració sensoriomotora i planificació motriu…).
  • Alimentació: Funció oro-motora; Deglució…
  • Posicionament i activitats de la vida quotidiana: Ajudes tècniques, Fèrules; Mètodes específics.
  • Suport a la família i als diferents entorns de l’infant.

Atenció precoç – Detecció precoç.

Aquest servei inclou el conjunt d’intervencions, dirigides a la població infantil de 0-6 anys, a la família i a l’entorn, que tenen per objectiu donar resposta, al més aviat possible, a les necessitats transitòries o permanents que presenten els nens amb trastorns en el seu desenvolupament o que tenen el risc de patir-los. Aquestes intervencions, que han de considerar la globalitat del nen, i que poden prolongar el seu tractament més enllà dels 6 anys si és necessari, són planificades per un equip de professionals d’orientació Multidisciplinària.

Proporciona al nadó i a l’infant les millors oportunitats de desenvolupament físic, intel·lectual i social perquè les seves capacitats i habilitats li permetin ser millor del que hagués estat sense aquest entorn ric en estímuls intel·lectuals i físics de qualitat.
És un servei que treballa per la prevenció, diagnòstic i tractament de nens en edats compreses entre zero i sis anys amb diferents necessitats.

S’analitzen les respostes a múltiples i molt diversos problemes infantils d’aprenentatge, comportament, desenvolupament i descoordinació motriu, com ara la hiperactivitat, la mala inserció escolar, les disfuncions relacionades amb l’autisme o altres patologies, o les dificultats en el procés d’alimentació.

La seva importància radica en el fet que en aquesta franja d’edat es desenvolupen i maduren habilitats cognitives, emocionals i físiques que resulten fonamentals per al correcte funcionament biopsicosocial del nen, com són: el llenguatge, la memòria, la percepció, el sentit espacial, la motricitat, el raonament, els primers vincles, els aprenentatges, entre d’altres.

Durant els primers anys de vida es formen les principals connexions neuronals, la qual cosa converteix al cervell en un mecanisme cognitiu emmotllable que acomodarà els nous aprenentatges amb més facilitat que quan els circuits encarregats de l’aprenentatge ja s’han consolidat, modificant-se amb més lentitud a mesura que s’avança en edat.

Per l’esmentat, és rellevant la detecció i l’atenció precoç sobretot en nens amb alguna dificultat o amb sospita d’ella. La derivació a temps pot canviar la qualitat de vida d’un nen per sempre.

Demaneu cita amb els nostres professionals